Ja finalitzada la fase II puc dir, que començ veure resultats en la intervenció. Les meves sensacions són positives. Els fillets, ja s’han familiaritzat amb el material i identifiquen els diferents pictogrames. En les activitats de role-playing assumeixen el seu paper, tot i que he de reconèixer que a vegades, especialment el de 4 anys, presenta més dificultats en les interactuacions comunicatives i les seves participacions podrien millorar.

Sóc conscient que les sessions es desenvolupen al capvespres i que això és un handicap, ja que els alumnes el matí han anat a l’escola i, a vegades, se’ls nota cansats i amb poca predisposició vers la  feina. En aquests casos, baix el nivell d’exigència. També, fragment la tasca intercalant la conversa espontània amb l’activitat/joc que fem.

Un parell de vegades he experimentat, amb el fillet de 5, situacions “conflictives”, pel que fa al comportament. Estava tancat vers les activitats, es tirava al terra, to de beu excessivament alt. En aquests casos intentava no reforçar la seva conducta i reforçar els moments de silenci i quan estava assegut. També, una de les coses que en va donar bon resultat va ser fer-li jocs acrobàtics amb tres pilotes. Açò, li va agradar, ja que  es quedava concentrat mirant les pilotes. A partir d’aquí li explicava que després de les activitats li tornaria a repetir. De moment aquesta estratègia m’ha funcionat...

Com ja he dit a una entrada anterior, no veig molta participació/implicació de les famílies. Almenys, el que jo havia previst. Segurament, alguna cosa no estic fent bé. Tot i així, reflexionaré sobre aquest fet amb la meva tutora i si és necessari, que en doni una ajuda.

 

 

Fase II

Aplicació/introducció  del material pedagògic 

LA INTERVENCIÓ DIRECTE

Un denominador comú en la intervenció, sigui amb un fillet o amb l’altre, és captar la seva atenció  i estimular-los per a la tasca. És per això, que abans d’iniciar la sessió es pacta amb el fillet que realitzarà una tasca dirigida (jugarem al que jo decideixo) i l’altra l’escollirà ell. Aquesta és una de tantes formes d’estimular per a les activitats; hi ha que tenir present que aquests fillets ja han anat a l’escola tot el mati i que el capvespre se’ls hi demana un altre esforç. Per tant, la intervenció directa al SEDIAP es fa mitjançant la metodologia del joc estructurat i el joc espontani del nen. Es guia i s’organitza el joc amb la finalitat d’estructurar els pensaments dels fillets, posar límits, crear hàbits positius, etc.

La intervenció parteix de la concepció constructivista de l’aprenentatge, és a dir, són  els fillets  qui van elaborant i construint els seus esquemes de coneixement, relacionant-ho amb les seves experiències vitals i amb els seus coneixements previs que ja tenen adquirits, jo mateix com a guia, estableix la relació entre el que saben  i els nous continguts que han d’anar incorporant o millorant, actuant des de la ZDP, proporciono  l’ajuda perquè progressin i després s’ha d’anar retirant, perquè siguin ells qui ho faci sols.

La intervenció realitzada, es planteja que es realitzi en el diferents àmbits educatius dels fillets, com a sistemes d’influència educativa. (Teoria sistèmica de Bronfenbrenner), ja que la intervenció en aquests pot potenciar una millor evolució. I sobretot, hi ha un plantejament de la pedagogia de l’èxit, amb reforços positius per a tots els avenços, el qual obeeix a un enfocament conductista per fomentar l’esforç, reforçar els  èxits i potenciar una millora en la seva confiança i autoestima.

 

RECOLLIDA D’INFORMACIÓ A LA FASE 2: COM?

La recollida d’informació s’ha fet, per una banda, a partir de l’observació participant, he recollit informació de la conducta a través del contacte directe amb els fillets i la situació. Per altra banda, he anat fent un registre narratiu. Gràcies a aquesta valoració contínua dels canvis durant la intervenció, he pogut realitzar modificacions en les activitats segons el seu nivell d’atenció, que anava relacionat amb el seu estat d’ànim, per a optimitzar-la i aproximar-nos d’aquesta manera als objectius previstos.

Per a la recollida d’informació estic utilitzant el mateix tipus de graella que en la fase 1, així con unes gralles de progrés individual per cada alumne:

·        El com han funcionat les activitats de normes de comportament i intercanvis comunicatius; role-playing.

·        Les interaccions i les relacions pel que fa a les habilitats socials i normes de comportament que es mantenen entre els fillets amb els seus acompanyants,  progenitors i/o altres, tant dins el centre com el que expressen de com es produeixen fora en la llar o al carrer...

·        El contingut de les converses realitzades amb els progenitors i/o acompanyants, sempre que afectin al desenvolupament dels fillets.
 

Les intervencions amb els fillets es desenvolupen com esperava. El que no ajusta a les meves expectatives és la participació dels pares. Crec que no estic aconseguint involucrar-los com jo voldria. Aquesta incertesa, en properes sessions, la comentaré amb la meva tutora; com puc millorar aquesta situació?...

Per acabar,  dir que he hagut de modificar la temporalització acurtant aquesta fase, per poder allargar la fase III. M’he adonat que necessitaré més temps per la fase III.

FASE 2 : Aplicació/introducció  del material pedagògic  DATA: 21 octubre- 25 novembre 2013               HORES: 30 hores

Objectius: Introduir el material elaborat(pictogrames) per la seva identificació. Treballar normes, hàbits, formules de cortesia, distinció entre el que és correcte i incorrecte, aprendre a comportar-se amb el grup d’adults i iguals.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Activitats: 1.     Explicació del significat  dels pictogrames. 2.     Joc de la Caixa lúdica. 3.     Treball d’intercanvis comunicatius ajustant-se a les normes bàsiques (to, volum, contacte ocular).       Continguts: ·              Combinar períodes del joc amb normes de comportament i de cortesia ·              Activitats curtes i seqüencials, amb possibilitat de moure’s passada una estona ·              Material atractiu, amb predomini de contingut visual(pictogrames)

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Material pedagògic elaborat Diversos models de registres. Diari de camp. Possibles indicacions als progenitors, ja siguin orals o escrites.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Consecució dels objectius específics per part dels fillets en relació a normes de comportament i habilitats social Assimilació de les normes  de comportament. Assimilació de les normes  els intercanvis comunicatius i normes de cortesia.

 

 

Paper del psicopedagog

M’he adonat, durant aquest període de pràctiques, que el  paper del psicopedagog té  un enfocament col•laboratiu, el qual  acaba sent més efectiu al llarg del temps, ja que tracta de construir un context on la concepció de la problemàtica i la forma més adequada d’actuació sigui compartida. També, recalcar la gran importància de la comunicació i la col·laboració  amb les famílies. Això suposa actuar  en diferents àmbits educatius dels fillets; com a sistemes d’influència educativa (Teoria sistèmica de Bronfenbrenner),  per augmentar l'eficàcia de les intervencions. D’aquest procés es desprèn la importància del treball coordinat vers el desenvolupament de les estratègies i habilitats de col·laboració i cooperació necessàries per la construcció de manera compartida del procés de intervenció amb els fillets/es. Aquest procés, també és una font d’aprenentatge, tant per les famílies com pels professionals del Servei. A més, ajuda a les famílies a contrastar percepcions i reduir el biaix personal que genera l’impacta de les necessitats dels seus fills/es.

Certament,  en la intervenció , hi ha dos elements que són molt importants i que de vegades no es cuiden tant com caldria: la comunicació i el temps. Aquest darrer, considero ,que és molt important i moltes vegades no està prou considerat.

També, puc  relacionar directament  la manera de treballar al SEDIAP amb el model investigació-acció. “Metodològicament, aquest estil de treball entre qui pensa, qui dissenya i qui aplica el saber dóna una nova perspectiva de caràcter cooperatiu que es fa imprescindible en entorns en què les problemàtiques són dinàmiques i canviants. Com ja deveu haver descobert, aquesta relació funciona dins del model de la investigació-acció, segons el qual el professional segueix els quatre punts bàsics del que anomenem l’espiral autoreflexiva, és a dir, planifica la seva actuació, aplica les accions previstes en el disseny inicial, observa els efectes que s’han produït, els analitza i en treu conclusions que reverteixin directament sobre la planificació inicial, de manera que reorienta el procés”. (Espasa, A.; Mayordomo, R. M.; Estañán, S.; Puig, I.; Miquel, E.; Vilar, J. I Pagès, A. “El paradigma crític i el pensament reflexiu”. Guia del Pràcticum de Psicopedagogia, Pràcticum I i Pràcticum II pag. 9).

Sens dubte, m’he adonat de la relació i complicitat que s’ha d’establir amb les famílies, així com la necessitat de donar-lis suport i valorar positivament la seva tasca, per motivar la continuïtat i manteniment d’actituds vers l’assoliment dels objectius plantejats. És un treball en equip, que posa en marxa un procés de reflexió conjunta entre família i el Servei.

 

Intervenció i família

Ara que estic en plena fase dos del projecte, estic observan que la feina amb els fillets s'està desenvolupant dins el paràmetres establerts. Pel que fa a la família, a les  sessions el que es pretent és la participació del pare o mare,  desenvolupant així un rol  actiu,  que ajuda a que s’impliquin, facilitant que es doni continuïtat a la feina feta durant la  resta de la setmana a l’entorn familiar. A més, crec que això ajuda a reforçar vincles en la família i al concepte de família, que és un grup de persones amb dependència, reciprocitat i que es complementen. (J.Palacios i M.J. Rodrigo,1998).

Al llarg d’aquestes setmanes, a les  diferents intervencions, he pogut   observar  que es donen algunes coincidències pel que fa a la família; 

• Nivell sociocultural baix.
• Moltes vegades no deixen que els fillets s’expressin; contesten per ells, els corregeixen, fins i tot els reganyen.
• Se’ls veu angoixats i necessiten expressar emocions i compartir d’experiències que han tingut amb el seus fillets.
• No perceben que la feina també es fa amb ells; pautes, conductes, normes, que aprenguin a gestionar les emocions, creació d’un ambient a casa adient, contacte amb l’escola...

També, puc dir que és deixa participar en la presa de decisions a les famílies sempre respectant les instruccions de la psicopedagoga, tenint ambdues parts la responsabilitat de construcció i acció vers uns objectius específics. 

Sens dubte, és palès que la família té una gran influència en l’educació dels fillets, ja que els pares desenvolupen un paper fonamental. Pel que fa a la situació sociocultural de les famílies, crec  que és un factor important a tenir en compte vers l’educació dels fillets/es en el procés d’E-A. Em dóna la sensació, que les famílies amb nivell sociocultural baix, tot i que valorin l’educació dels seus fills/es carèixen d’habilitats o coneixements per donar continuitat o suport a casa de la feina feta a l’escola. Avui en dia, amb les mancances que té l’educació, crec que la feina que es faci a casa és un factor significatiu cara a l’èxit acadèmic.   

Pel que fa a les famílies, amb les que faig la meva pràctica, em sembla que careixen de recursos personals davant l’educació dels seus fills i més encara, amb les dificultats d’aprenentatge que, aquests, presenten. També, em sorgeixen incerteses sobre la presa de consciència dels objectius del meu projecte i treball que s’està realitzant amb els seus fills...