Conclusions

 

Per concloure, seguirem el que diu Zabala (2000, pag. 209 “La práctica educativa como enseñar”), utilitzarem l’avaluació sumativa o integradora, que és l’informe global del procés, que a partir del coneixement inicial dels fillets, manifesta la trajectòria que han seguit, les mesures específiques que s’han après, el resultat final de tot el procés i a partir d’aquest coneixement, fer previsions sobre el que s’ha de continuar fent o el que s’ha de fer de nou. He de constatar els resultats obtinguts, és a dir, les competències aconseguides en relació amb els objectius previstos, i per l’altre analitzar el procés i la progressió que han seguit els fillets per continuar la seva formació prestant atenció a les seves característiques específiques.

Quan al projecte en sí, val a dir que s’ha plantejat un projecte realista i assumible, el projecte no ha sofert modificacions importants, a del plantejament inicial molt acurat a partir del coneixement ampli del servei i del context que es va realitzar durant el pràcticum I. Malgrat no hagi tingut pràcticament modificacions sí que ha comptat amb moltes reflexions i moltes converses amb la tutora que ajuden a donar una visió molt més completa de la realitat del servei, de les seves mancances estructurals i de xarxa, dels les mancances de recursos, de les mancances dels usuraris i de les seves famílies i la impossibilitat d’arribar-hi per manca de competència.

Penso que també s’ha fet un projecte d’intervenció concret i sistematitzat a partir del gran marc que suposa l’atenció primerenca, i que moltes vegades es complicat arribar a un nivell de concreció a partir d’un àmbit tant general.

 

 

Respecte a la meva intervenció crec que he complert amb les metes i objectius que m’havia plantejat. Crec que han estat unes intervencions positives i amb empatia per els dos fillets i per les famílies, de la qual cosa, entre altres valoro positivament el desenvolupament que han fet els fillets; malgrat sabent  que el procés seguit mentre jo hi era, ha estat només un espai de temps que ha continuat amb els mateixos continguts que es desenvolupaven, i que continuaran desenvolupant-se ara que ja no hi som.

 

 

Treballar amb fillets d'aquestes edats ha estat una experiència  molt gratificant. Però, els fillets amb els quals he fet les pràctiques tenen alguna dificultat i això implica tenir unes habilitats, uns coneixements, unes actituds i unes destreses per mobilitzar el potencial necessari en cada cas i aplicar-ho de manera eficient i eficaç. Doncs la meva comprensió de la situació inicial era que em veia amb els coneixements i fins i tot amb l'actitud, però no sabia si em faltaven algunes habilitats o si era simplement la falta d’experiència en la tasca educativa. Em faltava conèixer estratègies de comunicació i competència metodològica. Una vegada analitzat el desenvolupament de les pràctiques he de dir que m’han servit per veure i confirmar la meva pròpia evolució i confiança a l’hora de fer les intervencions amb els fillets. L’experiència del pràcticum I, el pas del temps i aprendre a ser un referent per aquest fillets, m’ha ajudat per guanyar-me la seva confiança i d’aquesta manera he après les estratègies de comunicació i he posat en pràctica les competències metodològiques dotant-les de funcionalitat.

Puc dir, que estic satisfet amb el treball realitzat amb els fillets i la consecució  dels objectius proposats. Tot i així, he de reconèixer, que  calia un recordatori i tenir present les imatges/pictogrames elaborats perquè prenguessin consciència.

Pel que fa a les famílies, he de fer autocrítica; crec que no he tingut la habilitat necessària per poder-les involucrar plenament en el projecte. Tot i les explicacions sobre les pautes a seguir amb els fillets i la utilització del material elaborat com a recurs de reforç, la importància que prenguin consciència, habilitat   en els intercanvis comunicatius i normes de comportament ensenyant a utilitzar tècniques d’intervenció tant a casa com altres contextos, moltes vegades tenia la sensació que no m’escoltaven amb  interès real de donar continuïtat a casa al treball realitzat al SEDIAP. També, he de dir que tot i recalcar la importància que  estiguessin presents a les sessions, per poder treballar conjuntament i així fer extensible la feina a casa, la majoria de les vegades deixaven els fillets i els venien a cercar passada l’hora de treball. Així, és difícil que puguin donar continuïtat de manera eficaç, al treball que es fa amb els seus fillets. En aquests casos, crec necessari impulsar una reflexió i diàleg  per aclarir les responsabilitats educatives. Però, si la família es tanca a participar en el Servei, difícilment es pot condicionar el seu posicionament.

Ara més que mai, m’ha quedat patent, la importància del treball amb les famílies. La intervenció,  per veure  resultats, ha d’estar  coordinada  i requereix una continuïtat a l’àmbit familiar. Per això, és palès que cal conèixer a les famílies pel que fa a  les  característiques personals: habilitats socials, estils comunicatius, competències relacionals, actituds, capacitat d'anàlisis, tolerància a la frustració, expectatives, inquietuds etc., que compten   per afrontar una situació determinada. Per extreure tota a aquesta informació, es  necessita saber escoltar , analitzar i, en definitiva, habilitats per saber tractar amb les famílies i mantenir bones relacions, sense que es mostri superioritat ni que es sentint qüestionades, ja que això pot crear un ambient de treball  incòmode, aspectes que repercutiran en la intervenció. Cal assenyalar,  la importància de dedicar temps suficient a l'anàlisi de la situació abans de passar a planificar la intervenció. Una bona valoració de les limitacions i potencialitats,  quines podem atribuir als membres de la família de forma individual, quines a les relacions entre ells i quines al seu entorn social i la seva vinculació amb la família, ja que aquestes valoracions farà que la construcció dels objectius de la intervenció sigui més senzilla.

He pogut observar com la teoria estudiada es porta a la pràctica, especialment el marc teòric de la concepció constructivista de l’ensenyament – aprenentatge, per a donar sentit a les actuacions portades a terme,  així com la teoria de sistemes; importància dels ambients en el desenvolupament de les persones. No solament es té en compte les característiques i capacitats dels alumnes, sinó que també és té present la metodologia, el procés d’aprenentatge, els recursos, la col·laboració amb la família, els diferents contextos que intervenen, etc, emmarcant les actuacions dins el model col·laboratiu i interactiu. Per  la qual cosa, es fa necessari  tenir en compte tots els contextos i totes les persones que interaccionen amb l’alumne/a.

Per acabar, dir que aquest període de pràctiques ha estat molt positiu i, sens dubte una experiència enriquidora. He tingut l’oportunitat de veure i poder aprendre d’una realitat educativa diferent a la que es dóna a les aules ordinàries. Així com tenir  l’oportunitat de reconstruir l’idea prèvia que tenia sobre el perfil del psicopedagog/a, ampliant els meus coneixements sobre totes les tasques i funcions que desenvolupa dins del marc de l’educació no formal. A més, he pogut posar en pràctica coneixements, actituds i habilitats adquirides en les diferents matèries treballades al llarg de la Llicenciatura de Psicopedagogia per poder iniciar la meva inserció laboral.

 

FASE III

Ja finalitzada la Fase III del Projecte, és hora de fer una valoració del desenvolupament d’aquest període de pràctiques. Pel que fa concretament a aquesta darrera fase, he de dir que ha estat pràcticament un contínuament i reforç dels aprenentatges adquirits a les fases anteriors. Cal dir, que respecte a les normes de   comportament, tot i que crec que s’han assumit els objectius, em temo que es perdrà la feina feta si no hi ha un contínuament.

 M’he adonat que la intencionalitat  i direcció de les intervencions, encara que es treballin els mateixos continguts ha de ser en funció de cada fillet, no del tipus de necessitats, encara que es tinguin en compte els trets generals. És a dir, és dóna una atenció individualitzada tant al fillets com a famílies i es produeixen tot un seguit d’interaccions. Amb aquesta relació de treball concreta, és dóna suport i alimenta el desenvolupament tant del fillet/a com de la família, promou interaccions entre ells i alhora incideix directament també en l’entorn més proper.

També, he de reconèixer que no estat capaç de implicar les mares dels fillets segons les meves expectatives inicials. Tot i les reflexions sobre aquest fet, amb la meva tutora, crec aquesta objectiu no s’assoli’t totalment. Per tant, he de fer autocrítica, malgrat sigui conscient de factors de dificultat que presenten les famílies; socioculturals, laborals,  temps, extres...

 Per acabar, dir que globalment estic satisfet de la tasca desenvolupada. Aquest  període de pràctiques, sens dubte,  ha estat molt enriquidor per la meva formació com a futur psicopedagog. Les meves reflexions sobre el Projecte quedaran copsades a l’apartat de conclusions.

 

 

FASE 3 : L’evolució de les normes de comportament treballades DATA: 25 novembre – 13 desembre  2013             HORES: 25 hores

Objectius: Instaurar  les normes de comportament treballades. Desenvolupament de la integració i participació en el grup social. Seguir pautes donades als pares sobre una bona comunicació, establir límits, modelar conductes. Aconseguir un repertori adient de habilitats comunicatives per poder interactuar correctament en diferents situacions de la vida diària.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Activitats: Activitats de role-playin per treballar  intercanvis comunicatius(normes de cortesia). Intercanvi de rols. Jocs de taula treballant a la vegada les normes de comportament i comunicació.-          Continguts: Les normes de comportament: Aprendre a relacionar-se amb els altres en diferents situacions. Aprendre de forma explícita normes i regles socials. Aprendre a conèixer i comunicar emocions i pensaments. Desenvolupament de la integració i participació en el grup social.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Material pedagògic elaborat Diversos models de registres. Diari de camp. Possibles indicacions als progenitors, ja siguin orals o escrites.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Consecució dels objectius específics per part dels fillets i treballats amb anterioritat. Nivell de consecució dels objectius general proposats per a l’assoliment per part dels fillets en els seus deferents àmbits. Generalització dels coneixements adquirits fora del SEDIAP.

 

Des de la vessant pràctica i/o experimental, el context de la intervenció amb els fillets i les seves famílies, passa per moltes formes i maneres d’entendre el desenvolupament dels fillets; la manera de veure la manca evolutiva o de desenvolupament, la sobre valoració de les capacitats, així com també una valoració fictícia i/o llunyana de la realitat. La qual cosa té molt a veure amb les creences i concepcions que tenen. Així, en el context que es deriva de les relacions amb els progenitors m’he trobat amb un context que manifesta:

• Una manca d’assumpció, de manera general, de les seves capacitats actuals dels fillets, la qual cosa es necessària per poder proporcionar el tractament que necessiten per a desenvolupar-se de la manera més adient, segons els principis bàsics que tot fillet ha de rebre.....
• Una manca de consciència  i pràctica dels principis bàsics que han de regir tot tipus de relació, fins i  tot entre progenitors i descendents, m’estic referint al  respecte que s’ha d’exigir i els límits que s’han d’imposar.
• Unes circumstàncies poc normalitzades i poc universals que dificulten moltes vegades tant la consciència com l’assumpció de les limitacions i capacitats
• Unes capacitats dels progenitors minses per a poder normalitzar les situacions en que es troben.
• Un retard maduratiu o discapacitat no només lligat a la part orgànica i/o funcional sinó també a la situació i context familiar.

En el context que es deriva de les sessions psicopedagògiques de la intervenció, i per tant també, de les relacions amb els progenitors conseqüència de la intervenció el context manifesta:

• Un grau de coneixement que els progenitors adquireix amb les diferents sessions.
• Un ambient relacional important com a mesura per distendre tensions, i aprendre de noves maneres de funcionar.
• Nous coneixements generals que desmenteixen la uniformitat de l’estàndard de limitacions i capacitats en una determinada discapacitat.
• L’acceptació de la diversitat com un concepte ampli lligats no només a les limitacions i/o capacitats, sinó també al context on conviu el fillet/a.

 

Dinàmica de les intervencions

Abans de la intervenció directe amb els fillets, s’intercanvia  informació amb la família sobre aspectes dels seus fills; Incidents que hagin estat rellevants pel fillet a l’escola, al carrer, a la llar..., comportament, activitats, dubtes... A partir d’aquí passem a un dels espais destinats a la intervenció i iniciàvem la sessió amb el joc dirigit i desprès amb l’espontani. Això, suposava un pacte amb el fillet, primer: “jugarem al que jo vull i després tu decidiràs i aniràs a cercar el joc al qual vols jugar tu”.En el desenvolupament de  les primeres sessions  donava explicacions a la família justificant el perquè del projecte.

Durant la intervenció, anava explicant a les mares, si eren presents, com treballava vers  les normes de comportament i habilitats socials dels fillets, què pretenia, tècniques de motivació, reforç positiu, conductes a corregir... També, els deix participar amb l’ús del material elaborat, perquè es familiaritzessin i el poguessin fer extensible casa.

Després de la intervenció explic a les mares les observacions fetes sobre el comportament i actitud dels fillets. A mesura que  van passant els dies i les intervencions, els intercanvis de informació amb les mares estant encaminats principalment a donar  continuïtat a casa, de les activitats i continguts treballats.

La metodologia  seguida amb la intervenció directe amb els fillets, per treballar i reforçar  les habilitats socials d'interacció social dels alumnes, ha estat:

a) Instruccions

Explicacions clares i concises, centrades en la conducta que va
a ser objecte de treball en cada sessió. De cara a una major eficàcia s’explicava:

-        Informació específica sobre els comportaments adequats.

-        Raons que justifiquin la importància d'aquestes conductes, així com de la necessitat d'executar-les.

-        Per facilitar la seva comprensió i record, han d'incloure informació breu, en frases curtes, amb un llenguatge intel·ligible en el qual s'emprin categories explicatives explícites, clares i usuals i es repeteixin els conceptes fonamentals.

b) Modelatge

Consisteix en l'exhibició, per part d'un “model”, dels patrons adequats d'aquells comportaments que són objecte d'entrenament.
Els seus objectius se centren en:

- Proporcionar als fillets l'oportunitat d'observar formes possibles de desenvolupar les conductes que posteriorment hauran d'assajar.

- Facilitar l'aprenentatge de conductes noves, així com la inhibició i/o desinhibició de conductes existents en el repertori Conductel del fillet.

c) Assaig conductual

Consisteix en la pràctica per part dels fillets dels comportaments objectiu, prèviament observats; Role-Playing.

d) Reforç

Proporcionar als fillets la motivació necessària perquè afrontin les millores que van obtenint. Resulta crucial per modelar les conductes i assegurar el manteniment de les mateixes.

 

Ja finalitzada la fase II puc dir, que començ veure resultats en la intervenció. Les meves sensacions són positives. Els fillets, ja s’han familiaritzat amb el material i identifiquen els diferents pictogrames. En les activitats de role-playing assumeixen el seu paper, tot i que he de reconèixer que a vegades, especialment el de 4 anys, presenta més dificultats en les interactuacions comunicatives i les seves participacions podrien millorar.

Sóc conscient que les sessions es desenvolupen al capvespres i que això és un handicap, ja que els alumnes el matí han anat a l’escola i, a vegades, se’ls nota cansats i amb poca predisposició vers la  feina. En aquests casos, baix el nivell d’exigència. També, fragment la tasca intercalant la conversa espontània amb l’activitat/joc que fem.

Un parell de vegades he experimentat, amb el fillet de 5, situacions “conflictives”, pel que fa al comportament. Estava tancat vers les activitats, es tirava al terra, to de beu excessivament alt. En aquests casos intentava no reforçar la seva conducta i reforçar els moments de silenci i quan estava assegut. També, una de les coses que en va donar bon resultat va ser fer-li jocs acrobàtics amb tres pilotes. Açò, li va agradar, ja que  es quedava concentrat mirant les pilotes. A partir d’aquí li explicava que després de les activitats li tornaria a repetir. De moment aquesta estratègia m’ha funcionat...

Com ja he dit a una entrada anterior, no veig molta participació/implicació de les famílies. Almenys, el que jo havia previst. Segurament, alguna cosa no estic fent bé. Tot i així, reflexionaré sobre aquest fet amb la meva tutora i si és necessari, que en doni una ajuda.

 

 

Fase II

Aplicació/introducció  del material pedagògic 

LA INTERVENCIÓ DIRECTE

Un denominador comú en la intervenció, sigui amb un fillet o amb l’altre, és captar la seva atenció  i estimular-los per a la tasca. És per això, que abans d’iniciar la sessió es pacta amb el fillet que realitzarà una tasca dirigida (jugarem al que jo decideixo) i l’altra l’escollirà ell. Aquesta és una de tantes formes d’estimular per a les activitats; hi ha que tenir present que aquests fillets ja han anat a l’escola tot el mati i que el capvespre se’ls hi demana un altre esforç. Per tant, la intervenció directa al SEDIAP es fa mitjançant la metodologia del joc estructurat i el joc espontani del nen. Es guia i s’organitza el joc amb la finalitat d’estructurar els pensaments dels fillets, posar límits, crear hàbits positius, etc.

La intervenció parteix de la concepció constructivista de l’aprenentatge, és a dir, són  els fillets  qui van elaborant i construint els seus esquemes de coneixement, relacionant-ho amb les seves experiències vitals i amb els seus coneixements previs que ja tenen adquirits, jo mateix com a guia, estableix la relació entre el que saben  i els nous continguts que han d’anar incorporant o millorant, actuant des de la ZDP, proporciono  l’ajuda perquè progressin i després s’ha d’anar retirant, perquè siguin ells qui ho faci sols.

La intervenció realitzada, es planteja que es realitzi en el diferents àmbits educatius dels fillets, com a sistemes d’influència educativa. (Teoria sistèmica de Bronfenbrenner), ja que la intervenció en aquests pot potenciar una millor evolució. I sobretot, hi ha un plantejament de la pedagogia de l’èxit, amb reforços positius per a tots els avenços, el qual obeeix a un enfocament conductista per fomentar l’esforç, reforçar els  èxits i potenciar una millora en la seva confiança i autoestima.

 

RECOLLIDA D’INFORMACIÓ A LA FASE 2: COM?

La recollida d’informació s’ha fet, per una banda, a partir de l’observació participant, he recollit informació de la conducta a través del contacte directe amb els fillets i la situació. Per altra banda, he anat fent un registre narratiu. Gràcies a aquesta valoració contínua dels canvis durant la intervenció, he pogut realitzar modificacions en les activitats segons el seu nivell d’atenció, que anava relacionat amb el seu estat d’ànim, per a optimitzar-la i aproximar-nos d’aquesta manera als objectius previstos.

Per a la recollida d’informació estic utilitzant el mateix tipus de graella que en la fase 1, així con unes gralles de progrés individual per cada alumne:

·        El com han funcionat les activitats de normes de comportament i intercanvis comunicatius; role-playing.

·        Les interaccions i les relacions pel que fa a les habilitats socials i normes de comportament que es mantenen entre els fillets amb els seus acompanyants,  progenitors i/o altres, tant dins el centre com el que expressen de com es produeixen fora en la llar o al carrer...

·        El contingut de les converses realitzades amb els progenitors i/o acompanyants, sempre que afectin al desenvolupament dels fillets.
 

Les intervencions amb els fillets es desenvolupen com esperava. El que no ajusta a les meves expectatives és la participació dels pares. Crec que no estic aconseguint involucrar-los com jo voldria. Aquesta incertesa, en properes sessions, la comentaré amb la meva tutora; com puc millorar aquesta situació?...

Per acabar,  dir que he hagut de modificar la temporalització acurtant aquesta fase, per poder allargar la fase III. M’he adonat que necessitaré més temps per la fase III.

FASE 2 : Aplicació/introducció  del material pedagògic  DATA: 21 octubre- 25 novembre 2013               HORES: 30 hores

Objectius: Introduir el material elaborat(pictogrames) per la seva identificació. Treballar normes, hàbits, formules de cortesia, distinció entre el que és correcte i incorrecte, aprendre a comportar-se amb el grup d’adults i iguals.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Activitats: 1.     Explicació del significat  dels pictogrames. 2.     Joc de la Caixa lúdica. 3.     Treball d’intercanvis comunicatius ajustant-se a les normes bàsiques (to, volum, contacte ocular).       Continguts: ·              Combinar períodes del joc amb normes de comportament i de cortesia ·              Activitats curtes i seqüencials, amb possibilitat de moure’s passada una estona ·              Material atractiu, amb predomini de contingut visual(pictogrames)

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Material pedagògic elaborat Diversos models de registres. Diari de camp. Possibles indicacions als progenitors, ja siguin orals o escrites.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Consecució dels objectius específics per part dels fillets en relació a normes de comportament i habilitats social Assimilació de les normes  de comportament. Assimilació de les normes  els intercanvis comunicatius i normes de cortesia.

 

 

Paper del psicopedagog

M’he adonat, durant aquest període de pràctiques, que el  paper del psicopedagog té  un enfocament col•laboratiu, el qual  acaba sent més efectiu al llarg del temps, ja que tracta de construir un context on la concepció de la problemàtica i la forma més adequada d’actuació sigui compartida. També, recalcar la gran importància de la comunicació i la col·laboració  amb les famílies. Això suposa actuar  en diferents àmbits educatius dels fillets; com a sistemes d’influència educativa (Teoria sistèmica de Bronfenbrenner),  per augmentar l'eficàcia de les intervencions. D’aquest procés es desprèn la importància del treball coordinat vers el desenvolupament de les estratègies i habilitats de col·laboració i cooperació necessàries per la construcció de manera compartida del procés de intervenció amb els fillets/es. Aquest procés, també és una font d’aprenentatge, tant per les famílies com pels professionals del Servei. A més, ajuda a les famílies a contrastar percepcions i reduir el biaix personal que genera l’impacta de les necessitats dels seus fills/es.

Certament,  en la intervenció , hi ha dos elements que són molt importants i que de vegades no es cuiden tant com caldria: la comunicació i el temps. Aquest darrer, considero ,que és molt important i moltes vegades no està prou considerat.

També, puc  relacionar directament  la manera de treballar al SEDIAP amb el model investigació-acció. “Metodològicament, aquest estil de treball entre qui pensa, qui dissenya i qui aplica el saber dóna una nova perspectiva de caràcter cooperatiu que es fa imprescindible en entorns en què les problemàtiques són dinàmiques i canviants. Com ja deveu haver descobert, aquesta relació funciona dins del model de la investigació-acció, segons el qual el professional segueix els quatre punts bàsics del que anomenem l’espiral autoreflexiva, és a dir, planifica la seva actuació, aplica les accions previstes en el disseny inicial, observa els efectes que s’han produït, els analitza i en treu conclusions que reverteixin directament sobre la planificació inicial, de manera que reorienta el procés”. (Espasa, A.; Mayordomo, R. M.; Estañán, S.; Puig, I.; Miquel, E.; Vilar, J. I Pagès, A. “El paradigma crític i el pensament reflexiu”. Guia del Pràcticum de Psicopedagogia, Pràcticum I i Pràcticum II pag. 9).

Sens dubte, m’he adonat de la relació i complicitat que s’ha d’establir amb les famílies, així com la necessitat de donar-lis suport i valorar positivament la seva tasca, per motivar la continuïtat i manteniment d’actituds vers l’assoliment dels objectius plantejats. És un treball en equip, que posa en marxa un procés de reflexió conjunta entre família i el Servei.