Conclusions

Per concloure, seguirem el que diu Zabala (2000, pag. 209 “La práctica educativa como enseñar”), utilitzarem l’avaluació sumativa o integradora, que és l’informe global del procés, que a partir del coneixement inicial dels fillets, manifesta la trajectòria que han seguit, les mesures específiques que s’han après, el resultat final de tot el procés i a partir d’aquest coneixement, fer previsions sobre el que s’ha de continuar fent o el que s’ha de fer de nou. He de constatar els resultats obtinguts, és a dir, les competències aconseguides en relació amb els objectius previstos, i per l’altre analitzar el procés i la progressió que han seguit els fillets per continuar la seva formació prestant atenció a les seves característiques específiques.

Quan al projecte en sí, val a dir que s’ha plantejat un projecte realista i assumible, el projecte no ha sofert modificacions importants, a del plantejament inicial molt acurat a partir del coneixement ampli del servei i del context que es va realitzar durant el pràcticum I. Malgrat no hagi tingut pràcticament modificacions sí que ha comptat amb moltes reflexions i moltes converses amb la tutora que ajuden a donar una visió molt més completa de la realitat del servei, de les seves mancances estructurals i de xarxa, dels les mancances de recursos, de les mancances dels usuraris i de les seves famílies i la impossibilitat d’arribar-hi per manca de competència.

Penso que també s’ha fet un projecte d’intervenció concret i sistematitzat a partir del gran marc que suposa l’atenció primerenca, i que moltes vegades es complicat arribar a un nivell de concreció a partir d’un àmbit tant general.

 

 

Respecte a la meva intervenció crec que he complert amb les metes i objectius que m’havia plantejat. Crec que han estat unes intervencions positives i amb empatia per els dos fillets i per les famílies, de la qual cosa, entre altres valoro positivament el desenvolupament que han fet els fillets; malgrat sabent  que el procés seguit mentre jo hi era, ha estat només un espai de temps que ha continuat amb els mateixos continguts que es desenvolupaven, i que continuaran desenvolupant-se ara que ja no hi som.

 

 

Treballar amb fillets d'aquestes edats ha estat una experiència  molt gratificant. Però, els fillets amb els quals he fet les pràctiques tenen alguna dificultat i això implica tenir unes habilitats, uns coneixements, unes actituds i unes destreses per mobilitzar el potencial necessari en cada cas i aplicar-ho de manera eficient i eficaç. Doncs la meva comprensió de la situació inicial era que em veia amb els coneixements i fins i tot amb l'actitud, però no sabia si em faltaven algunes habilitats o si era simplement la falta d’experiència en la tasca educativa. Em faltava conèixer estratègies de comunicació i competència metodològica. Una vegada analitzat el desenvolupament de les pràctiques he de dir que m’han servit per veure i confirmar la meva pròpia evolució i confiança a l’hora de fer les intervencions amb els fillets. L’experiència del pràcticum I, el pas del temps i aprendre a ser un referent per aquest fillets, m’ha ajudat per guanyar-me la seva confiança i d’aquesta manera he après les estratègies de comunicació i he posat en pràctica les competències metodològiques dotant-les de funcionalitat.

Puc dir, que estic satisfet amb el treball realitzat amb els fillets i la consecució  dels objectius proposats. Tot i així, he de reconèixer, que  calia un recordatori i tenir present les imatges/pictogrames elaborats perquè prenguessin consciència.

Pel que fa a les famílies, he de fer autocrítica; crec que no he tingut la habilitat necessària per poder-les involucrar plenament en el projecte. Tot i les explicacions sobre les pautes a seguir amb els fillets i la utilització del material elaborat com a recurs de reforç, la importància que prenguin consciència, habilitat   en els intercanvis comunicatius i normes de comportament ensenyant a utilitzar tècniques d’intervenció tant a casa com altres contextos, moltes vegades tenia la sensació que no m’escoltaven amb  interès real de donar continuïtat a casa al treball realitzat al SEDIAP. També, he de dir que tot i recalcar la importància que  estiguessin presents a les sessions, per poder treballar conjuntament i així fer extensible la feina a casa, la majoria de les vegades deixaven els fillets i els venien a cercar passada l’hora de treball. Així, és difícil que puguin donar continuïtat de manera eficaç, al treball que es fa amb els seus fillets. En aquests casos, crec necessari impulsar una reflexió i diàleg  per aclarir les responsabilitats educatives. Però, si la família es tanca a participar en el Servei, difícilment es pot condicionar el seu posicionament.

Ara més que mai, m’ha quedat patent, la importància del treball amb les famílies. La intervenció,  per veure  resultats, ha d’estar  coordinada  i requereix una continuïtat a l’àmbit familiar. Per això, és palès que cal conèixer a les famílies pel que fa a  les  característiques personals: habilitats socials, estils comunicatius, competències relacionals, actituds, capacitat d'anàlisis, tolerància a la frustració, expectatives, inquietuds etc., que compten   per afrontar una situació determinada. Per extreure tota a aquesta informació, es  necessita saber escoltar , analitzar i, en definitiva, habilitats per saber tractar amb les famílies i mantenir bones relacions, sense que es mostri superioritat ni que es sentint qüestionades, ja que això pot crear un ambient de treball  incòmode, aspectes que repercutiran en la intervenció. Cal assenyalar,  la importància de dedicar temps suficient a l'anàlisi de la situació abans de passar a planificar la intervenció. Una bona valoració de les limitacions i potencialitats,  quines podem atribuir als membres de la família de forma individual, quines a les relacions entre ells i quines al seu entorn social i la seva vinculació amb la família, ja que aquestes valoracions farà que la construcció dels objectius de la intervenció sigui més senzilla.

He pogut observar com la teoria estudiada es porta a la pràctica, especialment el marc teòric de la concepció constructivista de l’ensenyament – aprenentatge, per a donar sentit a les actuacions portades a terme,  així com la teoria de sistemes; importància dels ambients en el desenvolupament de les persones. No solament es té en compte les característiques i capacitats dels alumnes, sinó que també és té present la metodologia, el procés d’aprenentatge, els recursos, la col·laboració amb la família, els diferents contextos que intervenen, etc, emmarcant les actuacions dins el model col·laboratiu i interactiu. Per  la qual cosa, es fa necessari  tenir en compte tots els contextos i totes les persones que interaccionen amb l’alumne/a.

Per acabar, dir que aquest període de pràctiques ha estat molt positiu i, sens dubte una experiència enriquidora. He tingut l’oportunitat de veure i poder aprendre d’una realitat educativa diferent a la que es dóna a les aules ordinàries. Així com tenir  l’oportunitat de reconstruir l’idea prèvia que tenia sobre el perfil del psicopedagog/a, ampliant els meus coneixements sobre totes les tasques i funcions que desenvolupa dins del marc de l’educació no formal. A més, he pogut posar en pràctica coneixements, actituds i habilitats adquirides en les diferents matèries treballades al llarg de la Llicenciatura de Psicopedagogia per poder iniciar la meva inserció laboral.